PACIÈNCIA
Dijous 12 de juliol es va reunir la comissió que fa el seguiment de la construcció de l'Institut. Com es va fer al març, el delegat del govern, sr Jorba va venir a explicar-nos quin és l'estat actual del projecte -aturat- quines les alternatives tècnicament possibles - una depèn d'aconseguir finançament per part de la Generalitat, i l'altra ... també, ens va assegurar que es tracta d'un projecte prioritari que anirà endavant, i ens va demanar paciència. En tenim molta.
Però a hores d'ara, i a no ser que darrerament ens tapem les orelles i tanquem els ulls quan donen les notícies, tots sabem quines són les possibilitats de la Generalitat d'obtenir recursos per invertir en una construcció escolar: cap ni una.
Dit de la manera més optimista possible, el setembre del 2013 en comptes d'estrenar edifici, seguirem als barracons!
Si això ha de ser així pensem que:
1. Caldrà resoldre els problemes pràctics que comporti atendre els alumnes amb dignitat.
2. Caldrà prendre una decisió sobre els grups de Batxillerat. On han d'anar, i en quines condicions.
I de tot això han d'estar-ne informades punt per punt i en temps real totes les famílies implicades.
Per què? doncs perquè com a ciutadanes i ciutadans que són i responsables de l'educació dels fills han de saber amb què es trobaran, fer la seva valoració i actuar en conseqüència.
És sobre tot una qüestió de valors i de criteris.
No estem parlant només de m2, que també. Podríem estar d'acord en què no importen tant les parets com el que s'hi fa a dins. Però no és veritat que es pugui fer qualsevol cosa a qualsevol lloc, i que el resultat sigui el mateix.
En termes de batxillerat, no és el mateix anar a un centre on et reserven la plaça, que el campi qui pugui. Però això, que és una qüestió a valorar, és només una part del problema. Estem parlant de projecte educatiu, d'enllaç entre una etapa i l'altra. De criteris d'orientació, i d'oferta de matèries específiques a 4 ESO. De metodologies. De prevenció del fracàs i recerca d'excel•lència. I això sí que preocupa, i molt, a molts pares i mares.
Ara la pilota està al terrat del Departament d'Ensenyament. Aquí a prop, a Mataró. Cal concretar un full de ruta amb el director dels Serveis Territorials per anar resolent tots els problemes concrets a curt termini. Això es pot fer dialogant amb la comunitat educativa i amb l'ajuntament al costat, amb transparència, o es pot improvisar i anar tirant pel dret sobre la marxa.
Necessitem més que mai un consell escolar municipal o organisme equivalent que funcioni, on hi estigui representada la comunitat educativa, no els partits, que pugui anar seguint aquest procés. Un espai ciutadà que no pugui ser manipulat per interessos partidistes. Ens hi juguem molt.
SENSE AIXÒ, QUE NO ENS DEMANIN PACIÈNCIA!
